Esclavitut: no és un capítol d’un llibre d’història, sinó una catàstrofe moderna

“Set-cents dòlars!” Cinc-cents. Sis-Cents. Sis- Cents eixantacinc…

La veu cansada de l’arrendatari cínic fa ressò contra les parets mal construïdes. Un per un, les figures esquelètiques que s’assemblen a un ésser humà són arrossegades cap a l’escenari. Són albadayie – la mercaderia. I a mesura que mires la teua paleta de licitacions, te’n adones del teu dret d’adquirir…

Benvinguts a la jungla. Benvinguts a l’amfiteatre de la moral perduda. Durant un moment, no hi ha res més llevat del caos organitzat, ja que sembla que la sala cobra vida.
Els hòmens forts per al treball agrícola són el punt de venda. El xicotet martell colpeja la taula a set-cents. En qüestió de minuts, la transacció ja s’ha completat. Felicitacions, acaba de comprar el cinquè esclau. Aquesta era una escena de fa dos anys quan la periodista de la CNN Nima Elbagir va demostrar, a un vídeo (1) difós per tot arreu, que es pot ficar preu a qualsevol vida humana. En una ciutat prop de Trípoli, sol·licità el tindre l’oportunitat de parlar amb albadayie i només es va trobar amb un “no” rotund.
Tot i que l’esclavitud va ser abolida en totes les seues formes a Líbia l’any 1853, aquestes acciones deplorables continuen tenint lloc; d’una manera més destacada, des de la caiguda del president Maummar Gaddafi a l’any 2011.
L’article 4 de la Declaració Universal dels Drets Humans que va ser signat a tot el món l’any 1948 va finalitzar per complet amb l’esclavitud global, afirmant que “ningú es podrà fer servir de l’esclavitud o servitud; l’esclavitud i el comerç d’esclaus quedaran prohibits en totes les seues formes”. Tanmateix, setanta anys després, no tota la humanitat l’ha acceptat i, en alguns països, les condicions han quedat paralitzades si les comparem amb les del període transatlàntic d’esclaus.

Sorprenentment, en els últims anys, l’impuls de la justícia social i la protecció dels drets humans bàsics es troba absent. En el cas de Sudan, el govern intenta subjugar el diàleg argumentant que l’esclavitud és la garantia desafortunada i imprevisible de la guerra interestatal, allunyat, d’aquesta forma, el seu imperatiu moral. En aquest mateix sentit, el codi penal de Sudan de 1991 encara no classifica el comerç d’esclaus com a un acte criminal; tenint com a conseqüència, un nombre desconegut de albadayie en captivitat.

Es converteix en un fet indiscutible que el comerç d’esclaus encara existeix a la major part de les regions africanes i l’índex d’esclavitud global estima que al voltant de 40.3 (2) milions d’esclaus moderns romanen en servitud fins al 2018 i només per posar-lo en perspectiva, ja que els números i les estadístiques no poden justificar el tema actual, 39.3 (3) milions de persones és la població del país de l’Iraq…

Des de 1981, Mauritania va prohibir l’esclavitud dins d’un context legal però sens cap aplicació real, encara avui el nombre estimat de persones que viuen en esclavitud moderna al país és de 90.000 (4). De la mateixa manera, a la península del Sinaí, hi ha més de 50 grups de traficants d’humans que encara no estan controlats. És per això que no ens sorprenem al saber que aquesta regió està considerada com a refugi per a Al-Qaeda i els beduïns.

Quin és el preu de la llibertat? Sabríeu respondre si vos pregunten quin és el preu de la vostra llibertat?
Nosaltres, que no som hòmens forts i atlètics, rebríem molt menys de set-cents dòlars.
Set-cents trenta dies després, el nombre de persones que viuen en l’esclavitud actual és encara elevat i, en el cas de Líbia en concret, s’estima al voltant de 48.000 (5) persones.
Al segle XXI, la ingenuïtat deixa de ser una defensa justificable; i l’obligació d’ajudar es dels tant dels aspirants com dels espectadors.
L’esclavitud no és un tema dels llibres de text en blanc i negre, no és una condició passada, és una catàstrofe actual.

Escollireu el silenci fàcil?

Evelina Tancheva

1 https://www.youtube.com/watch?v=cVdFr3nwAco

2 https://www.globalslaveryindex.org/news/new-data-reveals-widespread-failure-by-governments-in-tackling-modern-slavery/

3 https://www.worldometers.info/world-population/population-by-country/

4 https://www.globalslaveryindex.org/2018/data/maps/#prevalence

5 https://www.globalslaveryindex.org/2018/data/maps/#prevalence

Esclavitud: no es un capítulo de un libro de historia sino una catastrofe moderna

“¡Setecientos dólares!”
Quinientos. Seiscientos. Seiscientos cincuenta…
La voz cansada del cínico subastador resuena contra las paredes mal construidas. Una por una, las figuras demacradas, que alguna vez parecían seres humanos, son arrastradas al escenario. Son el albadayie – la mercancía. Y al mirar hacia abajo tu paleta de ofertas, te das cuenta de tu intención de comprar…

Bienvenido a la jungla. Bienvenido al Anfiteatro de la moral perdida. Por un momento, no hay nada más que un caos organizado mientras la habitación parece cobrar vida. Chicos fuertes para trabar al campo son el punto de venta. El martillo golpea la mesa a los setecientos. En cuestión de minutos, la transacción está completa. Felicidades, acabas de comprar tu quinto esclavo.
Esa fue una escena de hace dos años cuando la reportera de CNN, Nima Elbagir, demostró que se puede poner un precio a la vida humana en el video (1) difundido en todo el mundo. En un pequeño pueblo cerca de Trípoli, pide la oportunidad de hablar con el albadayie solo para encontrarse con un rotundo “no”.


A pesar de la abolición de la esclavitud en todas sus formas en Libia en 1853, las acciones deplorables continúan sin oposición; de modo más destacado aún desde la caída del presidente Muammar Gaddafi en 2011.
El Artículo 4 de la Declaración Universal de los Derechos Humanos, firmado globalmente en 1948, termina oficialmente con la esclavitud global, declarando que “Nadie será sometido a esclavitud ni a servidumbre; la esclavitud y la trata de esclavos estarán prohibidas en todas sus formas”. Sin embargo, setenta años después, no toda la humanidad lo ha aceptado y en algunos países, las condiciones permanecen estancadas en comparación con las del período de comercio trasatlántico de esclavos.

 

De manera alarmante, en los últimos tiempos, el impulso por la justicia social y la preservación de los derechos humanos básicos está ausente. En el caso de Sudán, el gobierno intenta subyugar el diálogo argumentando que la esclavitud es el efecto colateral desafortunado e imprevisible de la guerra entre tribus, aplazando así su imperativo moral. En el mismo sentido, el Código Penal de Sudán de 1991 ni siquiera clasifica la trata de esclavos como una oficina criminal. En consecuencia, un número desconocido de albadayie vive actualmente en cautiverio.

Se convierte en un hecho indiscutible que el comercio de esclavos todavía existe en la mayoría de las regiones africanas y el índice global de esclavitud estima que 40.3 millones de esclavos modernos permanecerán en servicio hasta el 2018 (2) y solo para ponerlo en perspectiva, ya que los números y las estadísticas no pueden hacer justicia al problema en cuestión, 39,3 (3) millones de personas son la población del país de Iraq…

Desde 1981, Mauritania prohibió la esclavitud dentro de un contexto legal, pero sin ningúna aplicación real, aún más, hoy el número estimado de personas que viven en esclavitud moderna en el país es de 90.000 (4). Del mismo modo, en la península del Sinaí, hay más de 50 grupos de traficantes de humanos que todavía no están controlados. Es por ello que no nos extraña por qué esta región es considerada un refugio de Al-Qaeda y beduinos.


¿Cuál es el precio de la libertad? ¿Sabrías responder si te preguntaran cuál es el precio de tu libertad?
Para ti y para mí, que no somos hombres fuertes y aptos, obtendríamos mucho menos de setecientos dólares.
Setecientos treinta días después, el número de personas que viven en condiciones de esclavitud moderna sigue siendo muy alto y en el caso de Libia se estima en alrededor de 48.000 (5).
En el siglo XXI, la ingenuidad ya no es una defensa justificable; y la responsabilidad recae tanto en los contendientes como en los espectadores.

La esclavitud no es un problema de los libros de texto en blanco y negro, no es una condición pasada, es una catástrofe actual.
¿Elegirás el silencio fácil?

Evelina Tancheva

1 https://www.youtube.com/watch?v=cVdFr3nwAco

2 https://www.globalslaveryindex.org/news/new-data-reveals-widespread-failure-by-governments-in-tackling-modern-slavery/

3 https://www.worldometers.info/world-population/population-by-country/

4 https://www.globalslaveryindex.org/2018/data/maps/#prevalence

5 https://www.globalslaveryindex.org/2018/data/maps/#prevalence

2019: c’è ancora la schiavitù in Libia – chi offre di più?

“Settecento dollari!” e poi “Cinquecento!”, “Seicento!”, “Seicentocinquanta!”

La voce stanca del cinico banditore d’asta risuona tra le pareti mal costruite. Una alla volta, le figure emaciate che una volta erano esseri umani, sono trascinate di fronte al pubblico. Sono albadayie – mercanzia – ormai. E se guardi in giù, verso la tua paletta, ti rendi conto di essere tentato a comprare.

Benvenuti nella giungla. Benvenuti nell’anfiteatro della morale perduta. Per un momento, qui non c’è altro che un caos organizzato mentre la stanza prende vita.

Ragazzi forti, braccia utili per lavorare i campi sono l’oggetto della vendita. Il martelletto colpisce il tavolo ai settecento dollari. In un minuto la transazione è completata: congratulazioni, hai appena comprato il tuo quinto schiavo.

Questa è una scena accaduta realmente due anni fa, quando una reporter della CNN, Nima Elbagir, dimostrò in un video diffuso poi in tutto il mondo come si possa dare un prezzo alla vita umana. In un piccolo villaggio vicino a Tripoli, ha chiesto di poter parlare con l’albadyie – un ragazzo che era appena stato comprato – ricevendo per tutta risposta un perentorio “no”.

Nonostante in Libia la schiavitù sia stata abolita in tutte le sue forme nell’ormai lontano 1853, questi avvenimenti accadono tuttora senza alcuna opposizione, ancora più alla luce del sole da quando è caduto Muammar Gheddafi nel 2011.

L’articolo 4 della Dichiarazione Universale dei Diritti Umani, firmato globalmente nel 1948, pone ufficialmente la parola fine alla schiavitù in tutto il mondo, dichiarando che “nessun uomo sarà sottomesso in schiavitù o in stato di servo; la schiavitù e la tratta di schiavi saranno proibite in tutte le loro forme”. Ciononostante, settant’anni dopo, non tutta l’umanità lo ha accettato e in alcuni paesi le condizioni rimangono immutate, tali e quali a quelle dell’epoca della tratta degli schiavi con l’America.

In maniera allarmante, negli ultimi anni, la spinta per la giustizia sociale e per la difesa dei diritti umani di base sta venendo meno. Nel caso del Sudan, il governo sta tentando di insabbiare il dibattito sul tema argomentando che la schiavitù non sarebbe altro che uno sfortunato e imprevedibile effetto collaterale della guerra tra tribù, rinviando così il suo dovere morale. Nello stesso verso va il Codice Penale del Sudan del 1991 che non classifica nemmeno la tratta di schiavi come pratica criminale. Di conseguenza c’è oggigiorno un numero sconosciuto di albadyie, persone che vivono ancora in cattività.

Ciò ci dice un fatto indiscutibile: che il commercio di schiavi ancora esiste nella maggior parte delle regioni africane. L’indice globale della schiavitù stima che nel 2018 ci siano 40.3 milioni di schiavi moderni (2). Tanto per dare un’idea, visto che il numero in sé e la statistica non possono farlo e quindi non rendono facilmente giustizia al problema in questione, l’intera popolazione di un paese come l’Iraq è di 39,3 milioni di persone…

Dal 1981 la Mauritania ha proibito la schiavitù legalmente, ma senza nessuna applicazione reale, cosicché oggi il numero stimato di persone che vivono in moderna schiavitù ammonta a 90.000 (4).

Allo stesso modo, nella penisola del Sinai, ci sono più di 50 gruppi di trafficanti di esseri umani che operano incontrollati. È per questo che non ci sorprende poi tanto il fatto che questa regione sia considerata una roccaforte di Al-Qaeda e beduini.

Qual è dunque il prezzo della libertà? Sapresti rispondere se ti chiedessero qual è il prezzo della tua libertà?

Per te e per me, che non siamo uomini forti e adatti al lavoro, otterremmo molto meno di settecento dollari.

Settecentotrenta giorni dopo quel video, il numero di persone che vive in condizioni di schiavitù moderna rimane ancora molto alto, nel caso della Libia si stima ce ne siano attorno alle 48.000 (5).

Nel XXI secolo, l’ingenuità e l’ignoranza dei fatti non sono più una difesa giustificabile, non si può più far finta di non sapere, la responsabilità perciò ricade tanto negli attori quanto negli spettatori.

La schiavitù non è un problema di libri di testo con foto e disegni in bianco e nero, non riguarda il passato, sta avvenendo ora.

Sceglierai il comodo silenzio?

Evelina Tancheva

1 https://www.youtube.com/watch?v=cVdFr3nwAco

2 https://www.globalslaveryindex.org/news/new-data-reveals-widespreadfailure-by-governments-in-tackling-modern-slavery/

3 https://www.worldometers.info/world-population/population-by-country/

4 https://www.globalslaveryindex.org/2018/data/maps/#prevalence

5 https://www.globalslaveryindex.org/2018/data/maps/#prevalence

Headline

Never Miss A Story

Get our Weekly recap with the latest news, articles and resources.
Cookie policy
We use our own and third party cookies to allow us to understand how the site is used and to support our marketing campaigns.

Hot daily news right into your inbox.